dilluns, 8 de maig del 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (17)



HEREU DE SOLITUDS

Jo sóc un munt de curullat silenci
i una vida calenta de vigílies.
En mi bateguen llums d'albes pretèrites
que il·luminen la febre del meu pacte.

Sóc vigia avesat a la tempesta
i a espiar el bell èxtasi dels lliris.
La desolació ja m'alliçona
i em fa fecund el solc de l'esperança.

Quants cabals reunits dins el meu cercle,
quanta càrrega en mi desorbitant-se,
fent-me centre nafrat d'altres exilis
i veu plural de càlides renúncies!

Qui m'ha elegit per aquest zel continu,
per aquest fosc treball de dura farga
on el seny propi descobreix el cúmul
d'una heretat de vivíssims contactes?

Quin vianant d'horitzons lliures crida
i es fa missatge d'àugur al meu cor,
i s'acull a aquest dèdal primigeni
on terra, cel i mar penetren l'home?

He vingut per donar a la tristesa
unes paraules més de plany o cendra,
tot reblit de records que resumeixen
els fats d'herència que em pertanyen viure?

Quin vent de lluita m'atansà a la vora
de l'amor i la mort, com un miracle?
¿Quina vida vermella formigueja
i em disposa la sag per al crit màgic?

No cal queixar-se, cal dir les vivències
on s'acumulen fàstics i tendreses,
mentre a l'encís infinit de la rosa
i en el clam impertèrrit de Déu s'aixeca
l'eco fidel d'aquesta solitud
que per mi passa encenent un do lúcid:
l'única claredat que jo delere.


Joan Valls i Jordà. Hereu de solituds (1972) dins Antologia poètica (selecció i introducció de Ferran Carbó). Col·lecció Els quatre vents. CVC, 1995.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada