Si
ens atenyem al refrany que diu «L'home proposa i Déu disposa»
diria que enguany vaig amb el peu canviat. De primera, no vaig estar
en la Fira del Llibre de València com cada any he estat el dia de la
manifestació del 25 d'abril. Tampoc vaig estar en el concert que es
va fer en la Plaça de Bous. Tenia les entrades comprades per al
concert de Raimon del dissabte en Ontinyent molt abans que s'anunciaren els actes que van tindre lloc en València, i encara més estàvem en plenes festes d'Alcoi. Com em va dir un amic
que vaig trobar assegut quan vam entrar al Teatre
Echegaray, ha hagut gent que davant la disjuntiva, ha venut les
entrades per estar dissabte en València. En un principi jo també ho
vaig pensar, però finalment no ho vaig fer, vam anar a veure cantar
Raimon, i no me'n penedisc gens.
Durant els dies que durarà la fira hi haurà actes en què m'agradaria estar, però no hi estaré perquè
a tot no puc arribar. També m'haguera agradat anar al lliurament del
Premi Senyoriu Ausiàs March de Beniarjó que es feia aquest mateix
dia 23 d'abril, però...però vaig decidir i vaig triar anar a veure
Raimon.
Amb
tot i coincidint que els dimarts vaig a València al curs de
literatura universal que l'Enric Iborra imparteix en el Centre
Octubre, el vaig aprofitar per passejar pels jardins dels Vivers i
fer un cop d'ull a les paradetes, als llibres i a les activitats que
hi havia eixe dia. Com que durant l'any ja vaig visitant les
llibreries estic bastant al dia de les edicions de darrera hora, així
que res no m'espanta, però el que més m'agrada d'aquesta fira és
la gran quantitat de llibres que s'amunteguen en tan poc lloc i
espai, la qual cosa permet a més del passeig, fer una ullada per si
hi ha alguna cosa que se me n'haja passat. Vam arribar vora migdia i
el passeig es va acabar al poc d'haver començat, però haig de dir
que ja se'n vam anar a dinar amb un parell de llibres a la butxaca.
L'un, Viatjar descansa, el darrer Premi de poesia Senyoriu Ausiàs March de 2015 que va
guanyar Carles Mulet Grimalt, i ja que estic que me'l signe aquesta vesprada
quan ens veiem com cada setmana. L'altre, un clàssic dels clàssics,
Figures de temps de Joan Fuster, en edició de Josep Iborra
dins la col·lecció Alfons el Magnànim que fa tant de temps que no
s'edita, però que encara en deuen tindre caixes plenes, per això
continuen apareixen de tant en tant per les fires. Feia temps que el
tenia fitxat com altres títols, tot i que de vegades no resulta
fàcil trobar-los.
RECLAM
i
abans del toc
no en coneixia el foc
però l'anhel brescava
abans del foc
no en coneixia el goig
però el frec de l'espelma
abans del goig
no en coneixia el vas
però n'embriagava
Havent
dinat es vam asseure en un banc – incomodíssim- mentre la digestió
i sol i ombra dels raigs de sol del migdia ens ensopien. Passats els
primers minuts, em vaig entretindre llegint un article aparegut al
setmanari El Temps El basar dels llibres perduts o
desconeguts o quasi coordinat per Xavier Aliaga; de sobte la meua
mirada ensopega amb el nom desconegut d'una autora, Maria Ibars i Ibars que comenta Raquel Ricard, em detinc, m'ha semblat haver vist
aquest nom fa no res en la parada on he comprat el de Fuster;
enseguida que tornen a obrir les parades dels llibres me'n vaig de
cap cap a la llibreria, i comprove si és aquest el llibre que es
comenta. A l'hora en punt allà estic, i. sí, és aquesta autora,
tot i que no és el títol al que es fa esment, sinó un altre El
serf. Tot seguit el compre. Com que no conec res d'aquesta dona,
bé puc començar pel que he trobat. En un no-res s'ha fet l'hora i
se n'anem xino-xano cap al carrer sant Ferran. Ens espera Dublinesos de James Joyce.
