 |
| Lamente dir que no sé el nom d'aquesta planta que omple les voreres dels camins aquestos dies, potser agrairia una ajuda per obrir-li una fitxa. |
Diria
que no hi ha setmana que no haja de passar per la llibreria Ambra de
Gandia a recollir alguna comanda. El cap de setmana passat
m'esperaven uns quants
exemplars que, darrerament
en no tenir temps d'acostar-me havia
anat acumulant; un d'ells,Variacions Goldberg. Ària amb variacions per a la recreació de l'esperit. Sis bachianes
d'Antoni Ferrer, sembla que la
distribuïdora encara no havia arribat quan
vaig anar unes setmanes abans, o
potser jo m'havia avançat?.
Ara estic
esperant el volum que
s'ha editat
en l'homenatge que li han fet, Els déus no abandonen Antoni.Homenatge a Antoni Ferrer que
tampoc no tenen.
És veritat que quan no tinc més remei acabe demanant-los a les
pròpies editorials, si els venen, però realment m'agrada anar a la
llibreria a comprar els llibres, una vegada dins la llibreria
m'agrada mirar i remenar, i sempre m'emporte més del que havia anat
a comprar. Això no passa quan compres directament a l'editorial que
vas per feina i ja està.
Però
tornant a Antoni Ferrer el
vaig conèixer
fa uns anys en aquella bonica i inoblidable vesprada de dissabte a
vessar de versos al Palau marquesal
d'Otos amb un bon grapat de
poetes de la Costera: Antoni Martínez
Revert, Consol Martínez
Bella, Josep Maria Balbastre,
Toni Cucarella, Elies Barberà i Antoni
Ferrer, tot un luxe haver pogut
ajuntar-los en un tres i no res.
Amb
el poemari a les mans, l'òbric i llig
els primers versos:
BACHIANA
I
No
et digues mai que, de cert, és sobrera la vida,
Ni
que el pes de la mort trenca els besos de l'Hades,
Ni
que el cor del no-res et fa l'albada inútil.
No
et deixes véncer mai pel fat que t'incrimina
Ni
et vulgues abatut pel tort que ara et provoca.
Declara't
el teu dret a ser en glòria incerta
I
fes durar la llum de les hores delebles.
Si
no haguéssem sigut,
El
retorn al no-ser no ens seria desfeta
Ni
hi hauria el buidat on la forma es deserta.
Si
no haguéssem sigut,
No
hi hauria el clamor de callada recança,
Ni
la forma es doldria, fantasmal per la riba,
Com
qui resta, ja buit, fascinat per l'efímer.
Resisteix!
Resisteix i perdura't condigne
Amb
els vius que seran i amb els morts que ja foren:
Que
la teua pietat salvaguarde de greuges
Tant
l'agram verdejant o el gemec del cadell quan
l'infanten
Com
l'alé que se'ns fuig orfe i últim perfent-nos,
Com
el fum que rebusca en voluta a les palpes la forma
indeleble:
La
flama que hem sigut, certa i extinta.
Estiu
de 2009
El
poema «Bachiana I» concebut com una evocació de l'article seté de
la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, més avall
transcrit, ha estat encarregat i compost, juntament amb obres de
diversos generes i autors, per a un homenatge col·lectiu al Club
d'Amics de la UNESCO, de la ciutat d'Alcoi, amb motiu del seu
quaranté aniversari.
Declaració
Universal dels Drets Humans, article 7: Tothom és igual davant de la
llei i té dret a obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol
discriminació que viole la present declaració i contra tota
provocació a una tal discriminació.
 |
| Amb una primavera plenament desenvolupada és un goig contemplar aquestes estipes onejant amb el vent que jo sempre compare amb la mar, que no tinc a la vora. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada