 |
| Fotografia presa des de Pols d'estels, el bloc d'Enric Marco |
L'Enric Marco té un bloc que aglutina el coneixement científic amb el
didàctic per fer-nos als lectors més fàcil la comprensió de
l'astronomia, i personalment és un dels blocs on de tant en tant em
deixe caure perquè em resulta molt interessant i sempre aprenc
alguna cosa. Per aquest mes de gener, que ja està en les acaballes,
Marco fa com cada mes una acurada descripció del que es pot veure
durant tot el gener, en especial les constel·lacions hivernals com
l'Orió, el Taure, els Bessons, el Ca Major i el Menor, que ara per
ara es pot admirar gràcies al cel tan net i serè que hem anat
tenint. Certament ha plogut algun dia, pocs, la resta de nits les hem
tingut lliures de núvols per poder admirar la majestuositat
nocturna, encara que a unes temperatures una miqueta fredes, tot i
que no és impediment per a eixir ben abrigats a fer una passejada. I
havent llegit aquestos dies el poemari de Consol he vist a través
dels seus versos les històries fantàstiques i divertides de la
mitologia grega de què parla l'Enric, i, tot s'ha de dir, me n'he
anat a buscar el Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre
Grimal, que des que el van editar fa uns anys va substituir el de
Jordi Parramón prou més reduït, que m'ha informat de tots els
dubtes que tenia.
El
motiu d'aquest xicotet recordatori és perquè vaig començar l'any 2015 amb el poemari
Interludi de Consol Martínez Bella, i encara continue
amb els seus poemes. Per a l'ocasió
he triat el bellíssim poema «Orion». I qui puga o li ho
permeta el seu tros de cel farà bé d'eixir a mirar el cel mentre llig aquestos versos, certament, són una
meravella.
 |
| Imatge extreta de Internet del mateix portal d'on he posat l'enllaç que parla de la història d'Orió, bastant més reduïda que el diccionari de Pierre Grimal. |
ORION
Com
pot tanta bellesa
convertir-se
en maldat?
Com
la teua mirada
de
caçador de monstres
pot
esdevenir assassina de somnis?
Com
la teua veu divina
pot
retenir Artemís?
Quin
déu t'ha permés
de
cenyir una daga
guarnida
d'estels?
Orió,
ja no ets digne
de
caminar sobre aigua.
Ara,
emmudit per tantes culpes,
sotmés
a les nits,
amarg
viatjant del crepuscle,
eternament
covard,
fingidor
de bellesa,
romans
condemnat a l'hivern.
