diumenge, 2 de juliol del 2017

UNA OSTRA amb DUES PERLES: TALISMÀ i POEMES AMB LLUM DE LLUNA



Qui més qui menys ha rebut algun que altre consell al llarg de la vida, sobretot de persones grans o més sàvies, però també és veritat que n'hi ha que els recordem molt més que altres i damunt els apliquem. En aquella assignatura de Poesia actual, li ho vaig escoltar més d'una vegada a Sam Abrams: en un poemari, l'embolcall, ja ens està dient coses. Des d'aleshores, quan prenc un llibre, a la primera ullava, ja sé que ens està parlant i en aquest cas un llibre de poesia ens està aclarint moltes més coses. 

Fa uns quants dies vaig tindre el gust i les ganes d'arribar-me a la llibreria Públics de Dénia: Carles Mulet i Maria Dolors Pellicer presentaven els seus darrers poemaris. I direu que què tenien en comú? Doncs, que, en tots dos casos, es tractava de poesia. Només això, poesia en majúscules.


En el primer cas diria que, en l'embolcall, hi ha poques pistes: l'autor, Carles Mulet; el títol, Talismà; i la col·lecció, de poesia, Edicions de la Guerra. Només quan comence a passar fulls em trobe davant la fotografia del poeta, juntament amb la repetició del que acabe de llegir en la coberta, i l'afegitó XXXIV Premi Manuel Rodríguez Martínez, Ciutat d'Alcoi, 2017. En la pàgina següent unes paraules adreçades a la persona a qui va dedicat el poemari que, per cert, elles soles ja mereixerien alguna cosa més que la simple lectura «Per a Pilar, que m'escriu amb els ulls». Però, continue avant, i ara me n'he d'anar cap enrere, on hi ha l'índex que m'orientarà la lectura. I unes notes aclaridores de l'autor; el perquè del títol i la manera com l'ha distribuït. I amb aquest bagatge m'endinse en la lectura de Talismà, no sense abans haver-me rellegit per darrera vegada la dedicatòria que em va escriure: Carles em convida a anar traient d'aquest saquet que és el poemari-talismà les runes que conté. I a això vaig.

Ai! Quines ganes

d'endinsar-me com sol

entre les canyes

Vaja!, he de dir que la primera lectura se m'ha fet estranya, amb unes imatges que se m'insinuaven, suggeridores, convidant-me a imaginar-les. Aquell que pretén entendre tot el que, en aquest cas un poemari, ens vol dir a la primera, va ben perdut. I voler saber el que pensava el poeta ens pot abocar sense remei cap al rebuig, ofuscant-nos la ment. A mi, el que més m'importa d'un poema és com em parla a través dels seus versos. I em ve al cap que, perquè les propietats dels talismans es manifesten cal tenir-los entre les mans durant un quan de temps, i Talismà posseeix unes qualitats per deixar volar la imaginació, tot jugant amb les paraules. Així que, tal i com l'havia acabat, me n'he tornat cap enrere. Feu la prova!

Només s'és del tot lliure

lliurat a la lliurança



ensalvatgir l'experiència

fins que esdevé poètica



un temps en suspens,

paràbola estesa

entre l'imant i la fletxa



el terror seria aquell viure

estremit dels palpissos

que no arriben a altra carn

I ara continue amb Maria Dolors Pellicer i el seu darrer poemari Poemes amb llum de lluna

«Quan es fa fosc i la lluna apareix, arriba l'hora de dormir. Per a fer que vinga la soneta, que desapareguen totes les pors, i així demanar junts un somni de pirates, fades i dracs, no hi ha res millor que...»


Què li passa al meu tresor?

Tens fameta?

Tens dolor a la panxeta?

Tens calor?

O serà que ara tens fred?

Tens desfici

i et fan picor el ullets?

Això és son, caramelet!

Cantarem perquè descanses

i t'adormes tranquil·let.


Una edició que, com les anteriors, és d'una exquisidesa com n'hi ha poques. Està clar que els poemes estan escrits per a ser recitats o cantats a (per) xiquets: poemes, músiques i colors, en això no han escatimat esforços. No és la primera vegada que escoltava el nom de Maria Dolors Pellicer, però sí la primera vegada que la coneixia per la persona qui és. Tampoc és el primer llibre que tinc, fa poc havia comprat Una cançoneta i a dormir. Algú pot pensar que aquesta dona només pensa que en la nit i en dormir, doncs, jo crec que quan es tracta de nens aquest és un tema molt important, ben dormits i descansats, aquesta vida que comença, encararà els jocs amb més ganes després d'una bona nit. Però... tots aquests poemes que en molts casos inclouen acompanyaments musicals per a ser cantats no serien res sense les veus de Rubén Suárez i Tinna Pla que darrerament els acompanyen. Sincerament són unes veus que enamoren i demanen escoltar-les una vegada i una altra. De fet, aquestos versos i cançons també poden aprofitar per als adults.


Entre les branques de l'arbre vell

El vent mormola una tonadeda,

Entre les branques de l'arbre vell,

La lluna juga a l'amagadeta.



Aquell murmuri que es fa cançó

Adorm la nena que estime jo.

I entre les notes del seu cantar

Li envia històries que fan somiar.

A totes les àvies i avis.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada