 |
| Imatge de Internet |
EL BATEC INFINIT
Jo no sóc més que aquest mot que batega
dins el meu clos humà sense remei.
Si ahir el somni blau fou dolça brega,
avui el verb és mon ferro de servei.
Entre somni i ferida, la paraula
s'hi fa rosa secreta i el seny vol
cenyir al cor el mite de faula
com el cant isolat del rossinyol.
Ofert al buit nocturn. Veu esmolada
que em diga de la lluita i del desfici,
del neguit que incendia el pensament.
Jo sóc sols la lluïssor frustrada
d'un instint esmolat amb sacrifici,
flama d'amor a la mercè del vent.
Joan Valls i Jordà. Les roses marginals (1965) dins Antologia poètica (selecció i introducció de Ferran Carbó). CVC, 1995.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada