 |
| I un dia em vaig trobar aquesta ploma acabada de caure. Segur que algun àngel l'acabava de perdre. |
CIM DE SOLITUDS
VI
Delere hostatge en una mà germana
i paraula entranyable com el blat.
Delere emmirallar la veritat
al lloc més just: en la pupil·la humana.
Delere la bandera i la campana
més arran del goig pur i el dol sagrat
i l'amor sense núvola, enlairat
a un llamps de matutina clariana.
Esbrinar a grapats l'eclipsi greu
que ens fa ivarsós el vincle d'home a Déu
i es nomena amb mot dèbil: benaurança.
¿Quin somni d'àngel càndid em diria
l'alba verge que fóra cada dia
avenç diamantí de l'esperança?
Joan Valls i Jordà. Tast d'eternitat. Introducció d'Enric Ferrer Solivares. Denes Editorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada