 |
| Aquesta dona és JANINA HESCHELES en l'actualitat. I és encara en l'actualitat que continua lluitant perquè en nom d'aquella barbàrie no es tornen a repetir, ara, en els palestins. |
Divendres,
15 de juliol, a les hui de la vesprada, com un clau a la plaça de
Benifairó. Allí muntaven la paraeta els protagonistes de la
vesprada literària, Guillem Calaforra i Josep J. Conill acompanyats
de membres del consistori de Benifairó. Damunt d'una taula vaig
veure que deixaven tres munts de llibres. Així que els vaig veure em
vaig apropar per mirar-los. De seguida vaig comprovar que, a més del
que jo tenia, n'hi havia un altre editat en un color diferent, vaig
preguntar el motiu, i em van dir que aquest darrer era la nova
edició, completa, del manuscrit de Janina Hescheles. Va ser durant
la xerrada que em vaig assabentar que el llibre que jo m'havia llegit
s'havia editat el 1946 gràcies al salvador i mentor de Janina,
Borwicz, el qual havia sigut corregit prèviament abans de
publicar-lo, o siga que li havien tret una part del text, siga perquè
es repetia en les diferents llibretes que la nena havia escrit o
perquè eren més personals i no interessaven en aquell moment.
M'havia resultat estrany que una xiqueta d'entre onze i dotze anys
escriguera tant bé, però ja se sap que una cosa és escriure a
raig, i l'altra els textos que es publiquen que han estat corregits
fins que són aptes per al públic lector i passen a editar-se. Així
doncs, la fita primordial d'aquesta nova presentació és de donar a
conèixer la nova edició d'aquest llibre. Entretant Calaforra i
Conill van explicar a grans trets les peripècies d'aquestes pàgines
que l'autora va escriure setmanes després d'haver-la tret del camp
de treball de Janowski en la ciutat de Lwów, l'actual Lviv. De tot
el que anaven contant els presentadors ja en coneixia part perquè
m'havia llegit els pròlegs i l'epíleg, i també havia indagat per
la xarxa, visitant la pàgina web que es dóna en una de les notes,
però sempre resulta més convincent que t'ho acaben d'aclarir els
encarregats del text traduït, que saben millor tots els entrebancs
que ha patit l'obra, juntament amb la narradora-protagonista. I ara
si, ara tinc el que Janina va escriure en uns moments colpidors, els
fets que conta feia poc que acabaven de passar, els tenia ben
presents en la ment, com un malson. Tan
present que ens alguns moments sembla que ho estigues vivint mentre
ho lliges. Crida l'atenció la manera de redactar-ho. Frases
curtes. Poques subordinades. Només el relat, curt, fragmentat,
esbojarrat d'uns fets que semblen imitar les pel·lícules, només
que en aquest cas les pel·lícules imiten el que una persona, en
aquest cas una nena de dotze anys, ens conta, tot després
d'haver-se llençat en
una boja carrera de fons sense la
preparació adequada, sense saber si arribaria o no a la meta, només
amb el deliri de fugir d'aquella barbàrie, inhumana que poc
temps després altra gent, que ho havien viscut igualment, van tardar
un temps en buscar la manera de contar-ho al món, perquè no tenien
les paraules. En aquest cas Janina ni va fer literatura, ni es va
plantejar com calia explicar el que havia viscut, simplement va
descriure el que va veure i el que li havia passat.
Per
cert al començament he dit que hi havia tres munts de llibres, dos
dels quals són les dues edicions dels escrits de Janina Hescheles:
un, l'edició del text de 1946; l'altre, l'edició del manuscrit
sencer. El tercer munt de llibres té poc a veure amb el tema de què
tractem, però té molt a veure amb l'autor, Calaforra, So i silenci. El tenia
fitxat de feia temps i quan el vaig veure, de seguida me'l vaig
endur. Només he llegit l'Obertura, però si va com va espere poder
passar-m'ho tan divertit com l'autor m'ho ha desitjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada