dilluns, 19 de maig del 2014

DESPRÉS DE TAFANEJAR PER TAVERNES...MAMPRENC DE NOU EL PASSEIG

 M'agrada molt fer coses amb les mans. En aquest cas, retallar les lletres del nom i cognom de l'autora, Encarna Sant-Celoni, amb paper d'una revista de plantes per això es veuen colors i lletres.

Continuem en Tavernes de la Valldigna, ara, amb la poeta: Encarna Sant-Celoni. Tenia entés que era d'aquest poble, però acabe de saber que va nàixer a València, encara que es va criar a Tavernes, coses  d'Internet. Han passat uns quants anys des que l'autora d'aquests versos els va escriure i encara no ha parat d'escriure, tant poesia, com narrativa, com moltes més coses, així ho he pogut constatar escrivint el seu nom a sant Cercador.

L'autora d'aquestos preciosos poemes. Des de Saforissims.

La distància tarda a consentir-se.

Jo anava acumulant-me
amb avesades assercions
de la teua anada i la meua,
em reomplia
amb nobilíssimes promeses
d'estar bé.

La distancia tarda a consentir-se,
sí,
i els recomptes no salven un segon
des d'aquesta obstinada habitud
d'escoltar el teu alè
sobre el meu pit esquerre.


Sénia de petits vicis. La Forest d'Arana, 1989.


I mentre he pogut comprovar l'extens currículum d'aquesta dona per la xarxa, que no para ni un moment,  m'he trobat llegint un altre poema acabat d'eixir del forn, que podreu trobar entre molts més noms coneguts en el monogràfic Sexduïts i sexduïdes que es va presentar en la Falla Corea de 2014 en Gandia, a cura del poeta Lluís Roda. Vaig llegint-lo a poc a poc, de moment no m'ha decebut i continue llegint, en especial abans d'anar-me'n a dormir. Recomanable.

Alimària sinal·lagmàtica

I

Cada toc teu m'atia 
i m'inflama
foguejant-me fins al moll.

Feta foguera, 
al meu torn et bote foc
i et socarre, borumballa.

II

No sé quina és el misto
ni quina la palla,
però quan som al joc
el jaç s'aflama.

Portada del llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada