Un sopar entre-versos i poetes

Pùblic fent tertúlia abans de sopar

Una nit Entreversos era el reclam que l'amic Josep Alfonso ens havia promès a tots els incauts que seguint els sons de la flauta màgica vam decidir a reunir-nos al voltant del preciós paratge que Otos i Ca les senyoretes ofereix amb la seua esplèndida balconada des d'on es contempla la bucòlica ombria del Benicadell, al peu mateix de la serralada, i allí ens vam trobar per escoltar i rebre poetes i poemes, veus noves i no tan noves, moltes de les quals han sorgit i s'han donat a conèixer a través de Internet i amb els blocs com a rerefons, que l'editorial Germania ha actuat com a element promotor, un gest insòlit de mostrar la poesia que s'escriu. En aquest cas jo afegiria que la poesia s'escriu més que no es pensem i té un molt bon auditori disposat a escoltar-la com vaig poder comprovar de primera mà. Els incauts que vam assistir, teníem com a premi, a la nostra dèria de seguir l'executant, l'elecció d'un dels poemaris dels poetes editats. La veritat és que elegir entre tants noms va resultar una miqueta difícil, ara em queda la tasca d'anar apropant-me a poc a poc cap a la resta de poetes que no vaig triar, per això mateix només escric els noms dels involucrats:

Francesc Mompó

Xelo Llopis

Lluís Vicent

Rafael Estrada

Manel Alonso

Salvador Lauder

Josep Manel Vidal

Alba Àlvarez

Pep Alfonso

per quedar bé amb tots, un poema meu que vaig escriure, el 2006, que fa referència a la balconada.

Ca les senyoretes

Havent dinat en taules diferents,

repartits entre els diversos menjadors,

alguns dels comensals confluïm en la terrassa,

racó de tertúlia, de l’ampla balconada

que mira cap a l’ombrívola serralada

del Benicadell.

A tocar del poble, la natura està civilitzada,

tot de marges s’esglaonen per la carena

que només un colós podria pujar

amb quatre camallades, fins al lloc

on la muntanya s’alça vertical,

i es torna abrupta i inaccessible,

com el llom d’un immens drac.

El sol ha traspassat el zenit,

i eixampla ombres tot fent becaines.

Marceja,

i la vesprada convida a la conversa amable.

Al davant nostre,

a la vora d’un marge,

un garrofer, solitari,

dóna compte del seu cosmos generós,

i incita als versos.

Una sargantana apressada i esquiva

fa camí entre les pedres.

integrants Entreversos_1

96milmotsmés

Gat Seruga mirant al sol, en la imaginació sense fronteres d'un xiquet de cinc anys que es diu Ferran Gordo Olaso

Fa uns dies vaig tindre el gust i l'honor de rebre per diversos camins la mateixa noticia. Això és, la nova publicació 96milmotsmés que acaba d'engegar Edicions 96, que també forma part d'un nou bloc per estar al dia de qualsevol dels esdeveniments que promociona l'editorial. Una publicació enterament digital,  que també s'edita amb paper, però el que resulta verdaderament interesant és el format i la publicació en els temps que corren. Repassar i llegir els articles que s'inclouen et dóna ànims per creure en el que tenim al nostre voltant.

Haig de dir que a còpia de trobar-nos i veure'ns en moltes de les presentacions, en les que hem coincidit, ens hem anat coneixent i ha sorgit entre tots nosaltres una sincera amistat,  és per això que em permet de fer-los  propaganda per que crec en el que fan i en la seua aposta pels llibres i per la lectura.

Ànims i sort!

Un conte per al meu aniversari

No m’agrada el blau, tot i que el cel és blau, sobretot després d’una tramuntanada en què l’atmosfera ha quedat neta i transparent.  

Castellò de Rugat-gener 2012

El mar també és blau, en especial quan es compara aquesta mar Mediterrània, tant a la vora, amb la immensitat dels oceans.  

Sardenya-juny 2012

 El rosa tampoc m’agrada, tot i que és el color en què es significa el càncer de mama. També són rosa les roses que dóna el roser del jardí que s’ha assilvestrat després de deixar créixer els refillols que brotaven al peu mateix de l’empelt mare. 

unes roses, flors d'aquest color

En canvi, em trobe envoltada de color lila, violeta, com la carxofa que encapçala el meu bloc,  i m’agrada aquest color. Acabe de complir un any. El meu primer aniversari. Les enquestes sobre els blocs no auguren llarga vida per als blocs, això no se sap mai. Però el que si que és ben cert, és que l’experiència que es viu, com totes les coses no deixa indiferent al que l’experimenta. Forma part per sempre del bagatge personal intransferible. 

font de Baix-Otos-juliol 2012

 

Fa uns mesos vaig escoltar d’Almudena Francès, una contacontes de primera,  un conte que se’m quedar gravat, narra la història de dos rius, un de rosa i un altre de blau que es van enamorar i només van poder ser feliços quan en van ajuntar tots dos al mar.