dijous, 1 de novembre del 2012

El crisantem, la flor de la Tardor


Trobe que la primavera i la tardor són les millors èpoques per reposar plantes al jardí, encara que els vivers i les botigues disposen d'un aparador exquisit i variat tot l'any. De fet, quasi tots anys cal que en repose alguna que altra al jardí de casa, unes per què envelleixen i altres perquè s'assequen. 

Foto: mercè lloret
 
Aquestos dies, a casa, com un naufrag surant al bell mig d'una tempesta, tinc un preciós crisantem en plena floració que vaig comprar la tardor passada, i que ha aconseguit sobreviure al infernal estiu dins d'aquesta antiga gerra d'oli convertida en jardinera. Trobe que és tot un esforç de subsistència a l'adversitat, i també un metàfora per la vida que l'ha empès a sobreviure. Quin exemple més bonic, he pensat. 
 
Però, la veritat és que quan veig la diversitat de plantes que existeixen no puc evitar, i sempre caic en la temptació de comprar-ne alguna llampant i de colors exòtics, que al cap de poc ha desaparegut per què no s'ha aclimat al lloc. Diuen que l'experiència val més que res, per això finalment vaig decidir que només posaria les plantes que donava el terreny, i trobe que ha estat la idea més encertada de totes. 
 
Pel que fa al crisantem, com molta gent i jo mateix, sempre havia relacionat aquesta flor amb els difunts, però la veritat és que aquest és el moment en què aquesta preciosa planta floreix i ompli de bells colors la tardor, és per això que es veu més a tot arreu. També la recerca per Internet m'ha fet conèixer molts detalls al voltant d'aquesta planta que desconeixia i trobar que, per a altres cultures, el crisantem té i ha tingut connotacions diferents a la nostra, occidental i cristiano-catòlica. De sobte m'ha vingut a la memòria aquesta bellíssima cançó de Carles Dénia que el nostre poeta alzirenc Ibn Khafaja va escriure i que Josep Piera ens ha ofert en paraules d'ara. I per més informació, també darrerament el Servei de Publicacions de la Universitat de València ha publicat un interessant llibre que porta per títol València àrab en prosa i en vers (estudi, selecció i traducció) que les arabistes Ana Labarta, Carme Barceló, Josefina Veglison han fet a través del rigor, la professionalitat i l'esperit crític, paraules aquestes darreres de Ferran López Abad en la ressenya feta a la revista Caràcters del darrer núm. 60.


Foto:mercè lloret


Flor estranya, el crisantem se'm desfulla seductor.
Com hauria desitjat que la llum se'm tornés ombra!
El desig m'han despertat uns cabells blancs,
cosa de vell, com quan em despertava de jove.
n'he sentit l'olor i, com un regal,
la primavera llunyana m'ha saludat generosa.

IbnKhafaja / J. Piera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada