De lectures. De l'estiu. De Poesia-I

Joan Climent, mestre, amic, poeta. 
De la Vall d’Albaida a la Safor

En l’estiu el dia és ben llarg i cadascú passa les hores de més calor com pot. Enguany, l’oratge em porta de cap. Els matins en alçar-me alce la vista cap al penell per veure la direcció del vent. De vegades crec que s’ha tornat boig, m’indica una direcció que no és ben bé exacta, i és que no és el mateix el vent terral que en alçada. I així, continuen les glopades de vent africà, llebeig, perquè es fem una idea de com es viu al continent de més al sud. Onades càlides que els darrers dies han arribat fins els 43,8º C. Si se’m permetera triar una miqueta l’oratge, tot i la dita que, mai no plou a gust de tots, desitjaria un bon llevantet que s’agraeix molt més en l’interior de secà, i permet fer més vida a l’aire lliure, seure’m a l’ombra del llorer, treure’m les sandàlies i sentir com la gespa em transmet a més de la seua frescor, el contacte amb el terra humit i suau que em recarrega d'energia, tot això amb un bon grapat de llibres al costat.

Però la veritat és que l’estiu encara no s’ha acabat, en tenim per a una bona estona, només els oriols que tots els anys venen a primers d’abril, i crien en aquestes terres, ja se n’han tornat altra vegada cap als boscos africans. La darrera setmana s’afanyaven en acabar d’ensenyar les cries, i, hui, me n’he adonat que ja no hi són. Però si l’estiu és ben viu!. 

http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/ocells/oriol2.jpg

 

El cert és que cal passar-ho de la millor manera possible, i així ni tot el dia dins l’aigua, remullant-se; ni tot el dia veien la televisió, tombats a la bartola; ni tot el dia connectats a la xarxa, amb el mòbil, la tauleta, o l’ordinador. Personalment, les hores de més calor de l’estiu són per remenar calaixos i prestatges, rellegir els llibres que ja he llegit, i ordenar els que he anat comprant al llarg de l’hivern, en definitiva per posar ordre en el desordre dels prestatges, lleixes, calaixos.

I, remenant remenant, m’he trobat amb uns versos de Joan Climent que pertanyen al poema Aquarel·la d’amor del poemari Tots els colors de l’arc Iris que comencen:

Les roses color abril

són roses d’adolescència

que, per cert, Maria Josep Escrivà va triar per encapçalar el poema Roses d’adolescència del llibre Flors a casa,

Roses d’adolescència

Roses, d’aquells abrils emparrats a les reixes,

que es desplomaven entre jocs inexperts

i la seua primera gosadia

de regalar-me roses.

Només quan era temps de florir els rosers

m’estimava, perquè només amb roses

gosava dir-m’ho. Un ramell a canvi

del meu desdeny exultant com l’abril,

quan a les mans li bullien les roses.

En secret, jo les col·locava en gots

a la prestatgeria, i s’esfullaven,

les corol·les d’un dia, entre els vestits

immòbils de les nines.

Des d’aleshores no crec en l’amor

si no s’assembla a aquells abrils llunyans

amb roses impacients a les reixes

quan eixíem d’escola.

Ara bé, ja posats paga la pena no quedar-se amb els dos primers versos que Maria Josep Escrivà va triar de Joan Climent per escriure el seu poema. Resulta molt excitant llegir aquesta Aquarel·la de Joan Climent que forma part de les nou que conponen una de les parts del poemari, com un tastet, per si de cas, després volem continuar amb la resta. 

Aquarel·la d’amor

Les roses color abril

són roses d’adolescència

llavis en rosa i sageta

vestida de coto-en-pèl.

En somnis cerquen les roses

des dels glans penis i clítoris

pètals rosa color rosa

color amor color zel

Crits? Èxtasis?alens?calmes?

amor acaba sent art

amb musica personal

sonant en el dia nou.