Un ontinyentí de pes

De la lectura poètica que es va fer l’any 2007, al Palau d’Otos amb el títol Poetes de la Vall d’Albaida, dins les Nits d'estiu a la fresca he recordat a l'amic Sergi Gómez. Com comentava per aquell temps, "encara no ha publicat cap llibre, és un enamorat que entre batallada i parrafada, oposita i ratlla fulls i per guanyar-se el cel col·labora de franc amb qui el cride i per les coses més disperses, i ideant tota mena d’andròmines, per això sempre el trobem per tot arreu". Mai una veritat més gran com aquesta.

Sergi Gómez i Soler

 

Ella dorm, ella dorm, a poc a poc

se li amoroseix tota la cara

com reflectant els pas serè d’un somni

fins que mig riu molt dolçament. Li vola

una estona el somrís entorn dels llavis.

El Comte Arnau (I)

Joan Maragall

Has de saber, amic, que amor em senyoreja,

que res de més preuat que tu podré mercar.

Que res que no és per tu causa la pena,

si rius, que el teu plujós somriure em fa més gran.

Si rius, només per riure, els dits s’empelten

amb fils tersos de llum de lleus moixaines,

carícies tals, plenes, cabals, per qui s’entrega

un gust d’estima quieta, en set d’amar.

No hi ha trasbals eixut que done guerra

si amor d’amar ens és noble estendard.

Has de saber, amiga, amor m’emplena,

que res de més preuat que el riure ens cal guanyar.

Sergi Gómez i Soler (Ontinyent 1973)

-Cants (i Encants) de Noces (poemes, El tendur 4, 2002)